El petit Coshop

Fa un parell de mesos una conversa a la porta del col · legi dels nens va obrir una possibilitat interessant. Perquè no introduir la Coshop en un negoci que ja existeix? Podem realitzar una invasió pacífica en un local existent que té la seva pròpia clientela i història però que té ganes de ser molt mes versatil i creatiu?

Així vam començar a pensar en la fórmula Petit Coshop. I aquest dijous 30 de maig  inaugurarem aquest experiment … el local és a un dels carrers més bonics de Barcelona, Banys Nous, que es converteix en Avinyó. El local és preciós, amb una cuina del S.XIV original i parets de pedra … I la marca amb què compartim el local, Dissenys Povo, dirigida per Gala Povo, de llums i mobiliari de ferro forjat barreja tradició i una gran bellesa.

Ens preocupava una mica com ho rebrien el públic de Dissenys Povo, una marca que cuida al detall als seus clients, els mima, els ha sabut conservar durant tants anys a força de bona feina i millor tracte. Però en Coshop també volem aprendre d’aquestes virtuts i ens hem pres la lliçó molt seriosament.

petit coshopMoltes persones es sorprenen … Llums i roba? Doncs si … disseny i producció local, units en un projecte que només aporta noves perspectives a tots els que formem part.

Comença la revolució Petit Coshop … si tens un negoci compatible amb la moda sostenible no deixis d’enviar-nos la teva proposta. Prometem estudiar-les totes.

Posted in Slow fashion | 3 Comments

+Bernat, magatzem de cultura

DSCN9790-retocLa setmana passada vam conèixer la Montse, emprenedora i propietària  de la llibreria-magatzem de cultura +Bernat. Vam anar-hi de la mà de l’Ignasi de Juan, professor de la UOC i amb el Sergi Morella, emprenedor i MBA. La història de la Montse ens va inspirar, sobretot la seva personalitat, esperit de lluita i perseverança, combinat amb una tendència confuciana de deixar que tot flueixi. Després de més de 20 anys al capdavant de la seva pròpia llibreria i en plena crisi econòmica decideix comprar el local del costat, un antic sex shop, i obrir al públic un nou espai, una llibreria cafeteria de 160m2 on cada dia passen coses diferents. Es realitzen tallers, presentacions de llibres, trobades amb escriptors, exposicions i concerts, en un entorn acollidor i familiar. Segons les seves paraules, +Bernat és una llibreria, un centre de cultura, una cafeteria, una galeria d’art, una sala d’actes, un teatre, un local per a concerts…un espai on succeeix tot allò que se’t pugui ocórrer.

DSCN9781-retocLa clau de l’èxit és la seva filosofia i la seva forma de treballar, una cooperativa on els voluntaris imperen i l’esperit de promoure la cultura i “el fer barri” els impulsa. Són més de 50 socis que van creure en la idea de la Montse i van fer possible el que avui és un espai de cultura i intercanvi, recolzant el projecte i creant comunitat.

És una forma innovadora de reinventar-se, pensar en com donar valor a negocis que han funcionat sempre però que amb la crisi econòmica i amb l’aparició del 2.0 estan patint. La combinació de llibres i espai cultural de reunió és una idea d’èxit assegurat.

Des de Capipota Productions pensem que s’han de conèixer aquestes iniciatives englobades dins el concepte Slow Life, que ens permeten gaudir de la cultura i de moments relaxants amb bona companyia. Si encara no hi heu anat, us suggerim que us apunteu a la seva newsletter per estar informats de tots els esdeveniments que organitzen. Ens veiem a la +Bernat!

DSCN9798-retoc

Posted in Emprendedoras | Leave a comment

La fàbrica Teixidors

Al web de Teixidors podem llegir el següent:

La sostenibilitat no és només una qüestió mediambiental, és un concepte global que engloba qüestions socials, com la plena integració de les persones o l’aposta per un consum responsable.

Des de la seva fundació el 1983 Teixidors és una cooperativa amb una clara vocació social que està orientada a aconseguir la independència econòmica i la integració social de persones amb dificultats d’aprenentatge. Aquest objectiu, sempre prioritari, es desenvolupa a partir d’un treball tremendament creatiu, capaç de generar productes excepcionals.

Fa uns dies vam tenir la gran sort que ens convidessin a conèixer el seu projecte, les seves instal · lacions i a les persones que són l’ànima d’aquesta empresa que té molt a ensenyar-nos.

De la visita en traiem diverses conclusions, la primera és que realitzar una acció social ha d’estar recolzada per la societat de moltes formes, per mitjà de les institucions econòmicament, però també donant-la a conèixer, aprenent del procés i creant models semblants que permeten que persones que no podrien trobar un desenvolupament professional d’una altra manera el puguin aconseguir i tenir així una vida molt més completa. I això no té res a veure amb caritat, és una obligació de tots com a societat integrar a tothom en ella.

La segona és, com una marca que realitza íntegrament la seva producció a Catalunya pot competir en el mercat contra marques que en produïr a altres països tenen costos molt menors. Ho fan apostant per qualitat i disseny. Només cal veure una de les seves bufandes, plaids o mantes per apreciar la qualitat dels seus materials i l’elegància dels seus dissenys. Han hagut de trobar el seu nínxol de mercat i ho estan aconseguint amb productes d’altíssim valor afegit.

Finalment que una de les claus dels nous models de negoci passa sens dubte per la cooperació i les aliances. A Teixidors ho tenen clar, són una cooperativa que participa en nous projectes com les botigues Matèria i que busquen per mitjà de la cooperació el creixement de la seva empresa i el seu projecte social.

Moltes gràcies a Joan Ruiz i el seu equip pel seu temps i les seves atencions.

thumbblog.php

Posted in Slow fashion | Leave a comment

L’Espai d’allò Possible o la Festa de la Bona Estrella

Som conscients de la lamentable situació econòmica en la que estem immersos. A més, la majoria l’estem patint personalment.

Hem llegit centenars d’articles i opinions sobre què és el que ens ha conduit fins a aquesta situació, el funcionament d’un sistema que ens porta a una sèrie de retallades econòmiques i socials. Injust tot plegat.

És difícil, molt difícil, no caure en el sentiment d’angoixa que ens rodeja i desanima constantment. Tenim la sensació que lluitem contra un monstre.

A Capipota hi donem voltes i pensem quina és la millor manera de sortir d’aquest remolí de negativitat que ens impedeix pensar en idees fresques i avançar. D’entrada entenem que, ja que nosaltres no hem creat aquesta crisi, ens hem de resistir a entrar-hi. A nivell econòmic és evident que hi som, en tant que formem part de la societat, però a nivell mental i emocional ens hem de mantenir-nos-en al marge en la mesura d’allò possible. Aferrem-nos al projecte de tantes persones que creuen que un altre sistema de produir és possible, apostem per una altra manera de fer negoci.

Per aconseguir aquest canvi de mentalitat hem ideat un nou projecte. Volem crear un espai d’il.lusió i força, un Espai d’Allò Possible, emulant a Houellebecq o una Festa de la Bona Estrella. Serà un espai on tothom apostarà per un futur amb noves possibilitats, un parèntesi temporal per aturar la complicada situació exterior, renovar-se i agafar energies per continuar treballant. Perquè pensem que necessitem oxigenar-nos amb noves idees i il.lusió, i aquesta situació d’angoixa no ens ho permet.

Per començar hem organitzat La Festa de la Primavera el dia 21 de març, que celebrarem a les CoShop juntament amb tots els participants del super sorteig sorpresa que ben aviat explicarem. Alhora fem una crida a tots aquells que, empesos per la il.lusió, vulgueu organitzar o participar en exposicions, presentacions, festes i esdeveniments en general. Teniu les portes de les CoShop obertes. Només una condició: no es pot parlar de la crisi.

Posted in Emprendedoras, Slow fashion | 9 Comments

La producció local

A vegades pensem que hi ha coses òbvies que tothom pot veure … però un bon dia algú et fa la pregunta: I per què és important la producció local? Així que pensem que està bé explicar-ho perquè potser no és tan obvi i moltes vegades treballes tant en un tema que no te n’adones que tot el món no disposa de la mateixa informació i molt menys de la mateixa opinió.
Com que vivim a Europa sabem que fabricar a casa ens garanteix els drets laborals dels treballadors. A més, Europa té una legislació mediambiental molt més restrictiva que la majoria de països del món, incloent EUA. I quan parlem dels efectes nocius per al Medi Ambient hem de saber que la indústria perjudica de diverses formes. Una és amb els abocaments que es realitzen i la gestió de residus, una altra és amb la contaminació que generen els transports d’enormes quantitats de productes d’un costat a un altre del planeta. I n’hi ha una, de fet la més important que és la contaminació que genera l’energia que abasteix a aquestes indústries. A Europa estan prohibides les centrals tèrmiques de carbó, les més contaminants, però i a la resta del món?? Doncs no. De fet es creen noves cada any. Això ens dóna una idea que la producció local afavoreix treballadors i medi ambient.

Però … si això és així … la producció local és bona només a Europa? Sens dubte és molt millor a Europa però hi ha un factor més que cal tenir en compte i és que l’economia de qualsevol país depèn en gran part de la seva capacitat productiva. Si un país només pot viure d’un sector econòmic o ha de dependre en gran part d’altres per funcionar tindrà un greu problema a mig o llarg termini. La crisi ens està ensenyant que comprar-ho tot fora et deixa indefens i crea pobresa.
Els països més desenvolupats tenim l’obligació d’ajudar els que ho estan menys a crear les estructures necessàries perquè la vida i l’economia sigui sostenible i no aprofitar-nos de la seva necessitat per incrementar els nostres marges comercials. La producció local i el comerç de proximitat ha de ser una obligació i no una possibilitat.

Posted in Slow fashion | Leave a comment

Innovem?

La setmana passada l’Associació Gran Centre de Granollers ens va convidar a fer unes conferències per inaugurar el Cap de Setmana de la Moda.
La Nieves i jo ens vam estar preguntant quins temes interessen actualment als comerciants, vam fer una pluja d’idees i vam ordenar els conceptes en tres conferències.
La primera tracta sobre la innovació dins el nostre sector. Us la deixem resumida en aquest post perquè pensem que és interessant que tots reflexionem sobre aquest concepte.

Innovació en producte

Tot i que pensem que innovació en producte és exclusiva del món de la tecnologia, hi ha diferents exemples que ens mostren que també podem crear productes innovadors dins el sector tèxtil. Fixeu-vos en el vestit vermell d’aquest vídeo. Només surt un vestit vermell. Es converteix. És versàtil. S’adapta a la maternitat. Hem de ser conscients, però que no sempre és possible fer un producte innovador, que sigui comercial i que tingui un cost raonable. Quan això no sigui possible, tenim altres possibilitats d’aplicar conceptes innovadors.

Innovació en packaging

Hi ha casos en què el producte ja està inventat, ja funciona i el volem vendre tal com és. Sempre tindrem la possibilitat de presentar-lo de manera diferent a la que s’ha fet fins ara. És el cas de Happy Pills, la marca que ven els clàssics caramels de goma que podem trobar a moltes botigues, però els ven d’una manera molt diferent. Recordo que fa uns anys per les festes de Nadal, a tots els amics invisibles sortia la característica caixeta transparent amb caramels de mil colors. A més, els missatges són molt interessants.

Innovació en màrqueting

Sempre podem aplicar la innovació en la manera de vendre el producte. Hem d’aturar-nos i pensar com atreure el client amb propostes trencadores, divertides i noves. Això no vol dir fer una campanya excessivament cara, ni pagar el millor despatx de publicitat. Vol dir pensar en clau innovadora. I això és el que van fer els de Generous Store per obrir la seva botiga. En aquest sorprenent i motivador vídeo podeu veure quin és el preu dels seus productes i les reaccions que creen.

Posted in Slow fashion | Leave a comment

Les emprenedores tenen bigoti

No és que sigui una afirmació literal (tot i que en alguns casos ho pugui ser), ni que les emprenedores vulguin emular la manera de fer dels emprenedors per tenir més èxit ens els seus projectes (que també pot ser). Aquest article tracta de la vida quotidiana i les bones intencions.

Aquest estiu vam anar a fer una roda de premsa a l’Ajuntament de Barcelona amb motiu de la segona edició del Mercat d’Idees de Disseny del BCD.

(Sempre havia pensat que quan hagués de sortir a la tele aniria a la perruqueria, em maquillaria per l’ocasió, faria un esforç especial per oferir la meva millor cara.)

Després de la roda de premsa, que vam superar amb èxit tant de contingut com formal, un mitjà de comunicació ens va voler fer una entrevista juntament amb el Boris de Draps Bruts. Va ser graciós quan ens van dir, després d’estar conversant una llarga estona davant de les càmeres, que necessitaven gravar imatges de recurs (ara ja sabem que són aquelles imatges on fas veure que fas coses i que després s’utilitzen per intercalar-les amb les de contingut).

Van tenir la bona idea de fer veure que arribàvem a l’entrevista mentre ens filmaven els peus. Ens van enganxar la càmera a les cames per tenir un primer pla de les nostres passes. Era estiu i portàvem unes setmanes a tope de feina, treballant sense parar i amb el cap posat a Capipota Productions les 24 hores del dia. I se’m va encendre el llum alhora que el cor em feia un bot…

“T’has depilat?” Li vaig preguntar a la Nieves.

“Mmmm, d’aquella manera!” Em va contestar amb un mig somriure.

Efectivament, les emprenedores tenen bigoti.

* Gràcies a LadyCrochet per la seva imatge del bigoti

Posted in Emprendedoras | 4 Comments

La CoShop ja és una realitat!

Estem molt contentes d’explicar-vos que la setmana que ve veurà la llum la primera botiga col•laborativa de Catalunya, dins el sector de la moda i els complements.

De la idea de “la unió fa la força” neix un projecte que pretén donar opció als creadors independents de posar botiga al barri del Born de Barcelona, famós per la seva vessant artística i de disseny d’actualitat.

Seguint amb el projecte que vam començar a perfilar en aquest article, hem estat entrevistant-nos amb professionals i ajuntaments per veure com es podia dur a terme. Ha tingut una gran acollida, tant a nivell d’administració, com a nivell privat.

Es tracta d’un espai de 250m2 situat al carrer Banys Vells, on s’hi allotjaran 20 dissenyadors que facin producció local. La idea és oferir un espai de referència amb una mostra del disseny que s’està fent al nostre país, amb unes despeses molt reduïdes pels dissenyadors participants i amb l’opció d’atendre ells mateixos directament als seus clients. Pensem que és una iniciativa que donarà oportunitats a aquells creadors que, tenint la necessitat de vendre al públic, puguin augmentar el seu número de punts de venta a un preu molt competitiu. Tots els serveis estan inclosos dins del lloguer de l’espai i el dissenyador es beneficiarà de la convocatòria que facin tots els altres companys, afavorint la venda creuada.

Els requisits per participar en aquest projecte són seguir la filosofia de la Productora (que podeu consultar en articles anteriors d’aquest blog) pel que fa a la responsabilitat social i mediambiental. Si tens una marca i estàs interessat en aquest projecte, no dubtis a escriure’ns un comentari aquí sota o un correu a coshop@capipotaproductions.com, estarem encantades d’explicar-te els detalls.

La botiga s’obrirà el dia 6 de juliol i la inauguració serà el dia 12 de juliol a les 7 de la tarda, esperem que ens vingueu a acompanyar aquest dia tan especial!

Us hi esperem a tots!!!

Posted in Coshop, Emprendedoras, Slow fashion | Tagged , , , | 15 Comments

Competitivitat

No deixem de sentir que perque el nostre país surti de la crisi hem d’afrontar dos grans problemes: la productivitat i la competitivitat.
I és cert, però analitzant els dos problemes ens topem amb molts altres que fan que sigui gairebé missió impossible.
El problema de la productivitat va molt arrelat al nostre caràcter i les nostres costums. Però si ens centrem en el problema de la competitivitat … bé, comencem pel principi. Què significa ser competitiu?
Segons el diccionari:
Competició: Lluita entre dos o més per aconseguir la mateixa cosa.
L’exemple més clar és la competició esportiva. Però no és un bon exemple per parlar de competitivitat empresarial perquè la Competició esportiva parteix de que tots els participants juguen amb les mateixes regles del joc, cosa que en el món de l’empresa no passa. Ningú entendria que en una final de tennis un dels jugadors tingués una mà lligada a l’esquena o que a la final de l’Eurocopa un dels dos equips jugués amb 5 jugadors contra 11.
No obstant això, sí que es pretén que siguem competitius en el món empresarial mentre el marc legal i laboral no és ni tan sols comparable. Com pot igualar el preu d’un producte que es fabrica a la UE on hi ha uns salaris mínims, uns impostos, uns requisits de prevenció de riscos laborals, unes polítiques de potenciació de les energies renovables i un llarg etcètera amb el d’altres on res de tot això existeix?
Fa poc sabíem que els enginyers a l’Índia cobren uns 200 euros al mes, els més ben pagats del país!
Sabem que Xina no signa el protocol de Kyoto perquè assegura que per créixer ha de fer-ho amb energies tradicionals i molt contaminants, però barates. Construeixen centrals tèrmiques de carbó noves mentre a Europa invertim en Parcs solars i eòlics, molt mes cars i menys rendibles.
La gran hipocresia del primer món és que acceptem amb gust els productes fabricats en condicions que no acceptem en els nostres propis països. Mentre sigui barat … I després els diem a les nostres empreses que siguin competitives. És la quadratura del cercle.

 
Posted in Slow fashion | Tagged , | Leave a comment

Un post sobre Emprenedors

Quan et trobes en aquest moment  tan apassionant d’emprendre un projecte, escoltes a tothom. Penses que qualsevol comentari et pot fer raonar en un sentit que no havies contemplat, o que et poden donar una idea brillant per solucionar algun punt clau, o replantejar-te algun aspecte del projecte. I és cert. O gairebé.

S’ha d’anar amb compte amb aquestes mòmies que l’únic interès que tenen és dir-hi la seva. Hi entenguin o no. Ells parlen i s’omplen la boca, i casualment, ho fan de manera negativa, fen-te quedar com un idealista o per no saber com funciona el món “real”, el de l’empresa “real”.

Això ho explico perquè fa uns dies un assessor financer de reconegut prestigi col•laborador d’agrupacions empresarials ens va analitzar el projecte de la coshop. Ens vam quedar de pedra.

Va considerar que defensar la producció tèxtil local és una barbaritat, doncs, segons ell, una empresa està per guanyar diners, com més, millor. I com que fer un vestit aquí val deu vegades més que fer-lo al tercer món, és una bogeria plantejar una producció més costosa econòmicament. I del tema de responsabilitat social i mediambiental res de res; per a aquest senyor (i, desafortunadament, no és l’únic) aquests no són conceptes que es puguin aplicar a l’empresa.

I ja no parlem de quan li vam comentar que ens plantejàvem l’opció de que la coshop fos una cooperativa. Va esclafir a riure. Literalment. Que una cooperativa mai funciona. Que només funcionen les estructures jeràrquiques. Que si t’has de passar el dia preguntant-ho tot als socis, no es pot tirar endavant (això demostra el poc coneixement que aquest assessor empresarial té del funcionament d’una cooperativa i de que des de l’Administració Pública s’està fomentant la constitució d’aquestes).

Aquest post, més que de denúncia, és un post per animar als emprenedors. És cert que un personatge així et desconcerta momentàniament, però després no fa més que enfortir la idea de que anem en la bona direcció i que un altre món és possible.

Ànims!!

Posted in Emprendedoras | 7 Comments